El passat 24 de desembre de 2009, la Delegació Territorial del Col·legi de Geògrafs a Catalunya va emetre un Informe sobre l’avantprojecte de Llei d’Organització Veguerial de Catalunya, que havia llançat dies abans el Govern de la Generalitat (juntament amb un altre relatiu a l’AMB). Recomanem la seva lectura.
Aquest Informe és, pel seu contingut, un document d’excel·lència professional, que critica constructivament el projecte, qüestiona mancances i aporta propostes lògiques; però també ho és pel que representa de reivindicació d’un àmbit professional que als geògrafs ens és propi. Es tracta, doncs, d’un document doblement rellevant per la consistència del què hi diu i per com es diu, i pel que significa professionalment, si tenim molt en compte que la Geografia moderna es desenvolupà a Catalunya principalment a l’entorn del moviment comarcalista (el reconeixement del territori del país i de la identificació dels ciutadans amb els llocs) i de la feina concreta de Pau Vila i el seu equip en la proposta de Divisió Territorial de1932, en comarques i vegueries. Hem de recordar, a més, el prestigi que aquesta matèria atorgà a Vila i als geògrafs catalans, quan defensà la metodologia de les àrees de mercat en el mateix congrés internacional (Amsterdam, 1938) en el qual Walter Christaller presentava la seva Teoria sobre els llocs centrals: ambdós coincidirien, de fet, cadascun des de la seva perspectiva, en l’objectiu fonamental, que era determinar jerarquies entre nuclis i les seves àrees d’influència, sobre les quals s’hi podria assajar una divisió administrativa o una xarxa comercial o de serveis bàsics.
El document del Col·legi ens torna a evocar ara aquest entusiasme metodològic per aplicar-lo a una qüestió d’utilitat en l’administració del país, en la base mateixa de la gestió pública de proximitat, amb una intensitat semblant a aquella amb la que es treballà i se seguí l’InformeRoca (2000), o amb la que es va viure el debat sobre la divisió territorial des del retorn de la democràcia (municipalies incloses), per situar de nou els professionals de la Geografia en el primer pla de l’escena.
El document ha estat, doncs, molt oportú, pel que hem dit, però també perquè ha estat el de l’única Corporació Professional que s’ha posicionat al respecte del projecte de Llei, i a més, ha estat capaç de fer-ho puntualment en un moment tant intempestiu i atrafegat com les festes de Nadal. Ha estat, doncs, un exercici de responsabilitat.
Per a Geògrafs.cat!, aquest és el tipus de treball i d’efectes que ha de cercar el Col·legi català: excel·lència en el contingut, ràpids reflexos i aprofitament efectiu de les oportunitats. Però volem que aquest pes no recaigui només en una sola ploma. Ara cal no malbaratar l’empenta i situar bé aquesta bandera en l’agenda de la Delegació Catalana,mitjançant l’aprofundiment decidit en aquest debat, cap enfora i cap endins.Cal que els geògrafs catalans, començant pel seu President i Junta, es prodiguin en fer-se visibles als mitjans de comunicació vers aquest tema, afavor o en contra dels diferents arguments; cal que el Col·legi sigui part actora davant del Govern de la Generalitat, dels grups parlamentaris, de les administracions locals i les institucions econòmiques i socials, per aconseguirla millor llei possible, la de més consens, la més sostenible, la més racional (l’Informe apunta indefectiblement cap a aquesta racionalitat); el Col·legi català ha de portar en aquest assumpte la veu cantant, sense perdre-hi cap fil ni cap protagonisme, i tractant d’imposar-hi el millor rigor científic i professional i també tot el sentit en clau de l’interès nacional i de l’èticade la responsabilitat social.
De cares endins reclamem, a més del merescut reconeixement al savoir-faire i perícia de l’autor de l’Informe, la creació d’un Grup de Treball específic sobre l’Organització Territorial, que faci seguiment permanent i actiu del tema, que el faci participatiu, així com d’aquells que hi tinguin relació, com de tots els aspectes referents a l’aplicació, desenvolupamenti efectivitat de la llei, com als ajustos dels límits comarcals i/o municipals, com en la integració i anàlisi de totes les opinions del territori. I també tingui la capacitat de proposar instruments amb l’objectiu de fer pedagogia icomunicar socialment (de propiciar un debat públic i d’un àmplia i sossegada participació), amb tota claredat, a tots nivells, la necessitat i les bondats de la nova organització territorial. Aquest aspecte podria ser una nova ocasió per a una projecció social de la professió, que cal no desaprofitar, especialment quan es disposa de magnífics especialistes.
————————————————-
El document és accessible a través de l’enllaç (ho hauria de ser en obert!):
http://www.geografs.org/get.php?t=d&cmd=03adb924365a865fdf5af0a4d66de107&n=1
(si no hi podeu accedir, sol·liciteu-lo a laDelegació Territorial del Col·legi de Geògrafs a Catalunya).
Projecte adoptat pel Govern de la Generalitat de Catalunya:
http://www.geografs.org/docs/AvantprojecteLlei.pdf
Nota de premsa de la Generalitat:
