Quan és ben obert el debat sobre l’autogovern de Catalunya, hi ha qui, proclamant-se a la vegada el més exquisit dels nacionalistes, hi interposa tots els dubtes, traves i omissions, fent ulls clucs i girant l’esquena a la necessitat d’arrenglerar-se amb el sentiment nacional de reafirmar la independència i la capacitat de totes les institucions del nostre país; com, d’altra banda, ja han manifestat obertament moviments socials, partits, universitats, entitats, ajuntaments, sindicats, àdhuc empreses, i també darrerament la més insigne acadèmia catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, que inclou les seves filials i, entre aquelles, la Societat Catalana de Geografia i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Es tracta, en el fons, de donar resposta a les necessitats dels ciutadans des de la proximitat de la seva pròpia realitat.
Aquest gener, han estat els Enginyers de Telecomunicacions els que han estrenat el Col·legi català propi, creat per segregació del Colegio espanyol, en un procés que no ha estat mancat de traves per part d’aquell (i que encara n’és bel·ligerant). Amb tot, malgrat les dificultats, ha imperat la ferma voluntat dels col·legiats catalans per tenir la seva pròpia corporació professional, com a una qüestió d’absoluta normalitat, gens extraordinària, que respon a la realitat del país, i que no nega cap llibertat ni autonomia als altres. La Generalitat de Catalunya, a més, ha acompanyat el procés, i ha emès el Decret de creació atenent la voluntat dels col·legiats catalans i a allò que disposa l’Estatut de Catalunya i la vigent legislació catalana sobre creació i funcionament dels Col·legis Professionals en el seu territori; matèria sobre la qual en té totes les competències. No hi ha absolutament cap requisit administratiu previ que impedeixi a una Delegació Territorial catalana iniciar el procés per adquirir l’estatus legal de Col·legi Professional independent; cap ni un, sense cap matís, que no sigui la voluntat dels seus membres. Qui digui el contrari, ensarrona i menteix.
Als telecos catalans els hem de felicitar pel pas decidit i per la valentia, que, de ben segur, contribuirà a adaptar la defensa i la promoció de la professió a les necessitats de Catalunya i a la utilitat dels seus col·legiats i col·legiades, i no a vel·leïtats centralistes o als interessos clientelistes de ningú, que molt poc tenen a veure amb les demandes d’una comunitat professional d’aquí i que ha de ser socialment responsable amb el territori i amb els ciutadans a qui serveix, molt especialment en els temps difícils que corren. Un bravo i un endavant!, doncs, per aquests telecos, per la seva ferma voluntat de normalitzar la professió i el país.
Els geògrafs catalans a què esperem, doncs?… Haurem de pregar, potser, per la il·luminació d’alguna “patum” perquè canviï la situació?… Doncs que aparegui ja la il·luminació del líder, què serà molt benvinguda, què res justifica ara la inexistència de corporacions catalanes pròpies o de l’autogovern o de l’autodeterminació d’aquelles. Tot allò altre són romanços. Voldríem ser com aquests telecos professionals, els quals, amb cap bri de frivolitat, sinó amb tota la seriositat del món, han volgut i han fet. I ara tenen tot el camí per recórrer sense ningú que els encotilli per desenvolupar la seva professió amb tota la capacitat d’acció i amb tota la responsabilitat ben assumida. Decret de creació del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya: http://www.telecos.cat/images/noticies/decret_dogc.pdf
Geografs.cat
Més info a
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=52031
http://www.ctescat.cat/doc/doc_33255235_1.pdf
Hi ha coses que no s’entenen en els nostres dies… Com és possible que el Col.legi de Geògrafs a Catalunya encara depengui d’Espanya. Café para todos, encara?