Per a un Col·legi com el de Geògrafs que acaba de complir 10 anys i que -almenys a Catalunya- advoca per la responsabilitat social i per uns principis ètics ben significats, és molt trist que també s’hagi apuntat a aquesta onda, propiciant que el proppassat 22 de setembre s’hagi proclamat per primer cop la renovació de la Junta sense la celebració de cap procés electoral, ni tan sols per al seu refrendament.

No celebrar cap elecció (encara que sigui per la inexistència d’alternatives a la llista oficialista), causa, en el fons, un greu perjudici al concepte democràtic de la corporació, per dins i per fora, devaluant la seva consideració i conferint-li una imatge d’apamada, en entronitzar una “taifa” continuista en els seus interessos que ni tan sols ha arribat a presentar cap programa de gestió. Es devalua la veu decisiva dels col·legiats, la possibilitat de debat i de rèplica, com si es tractés d’armar un règim de partit únic on tot està dat i beneït i la democràcia s’hagi de reduir només al canvi de persones sense modificar les estructures i els mètodes per aconseguir una gestió més eficient i eficaç. I, en els darrers mesos ja hem vist per on ha anat aquella gestió.

Davant d’això, i amb el temps transcorregut des de les darreres eleccions a la Junta de la Delegació Catalana, ens fem creus de la bondat d’haver contribuït a presentar una alternativa, possibilitant que l’electorat hagi tingut més d’una opció per informar-se, per debatre, per sospesar, escollir i votar. L’expectació que creà la concurrència de dues candidatures generà la presentació de diferents punts de vista per a la gestió de la Corporació a Catalunya, un estat d’opinió, posicionaments en funció dels gustos i/o interessos i una afluència mai vista fins a la data per a l’exercici determinant del vot. I, conseqüentment, també l’augment de la legitimitat dels representants escollits, com mai abans havia succeït en una organització de geògrafs. L’existència d’unes eleccions concorregudes enalteix la figura dels candidats i també dels electors, en tant que uns i altres es tornen necessaris per a la presa de decisió; tots tenen un paper determinant. I, amb posterioritat, la generació d’una visió crítica que vigili la gestió implementada per l’equip guanyador, ha de derivar, a la vegada, a la recerca de l’excel·lència en l’execució de les accions, en desenvolupar les seves funcions cada vegada millor. En cap cas l’esforç de la campanya va ser innocu.

L’alternativa democràtica és, doncs, per si sola, beneficiosa per a l’organització i per a la comunitat professional, i, atès l’ensopiment del procediment seguit per renovar la Junta espanyola, reduint l’elecció a mer tràmit burocràtic, es fa clarament necessari comptar amb diferents propostes que donin almenys la possibilitat de l’alternança i de trencar amb tendències perversament conservadores i acomodatícies, que es desviïn dels interessos reals de la comunitat professional.

Nosaltres, per la nostra part, procurarem que, a Catalunya, de democràcia ben entesa no en falti, abans que els atzars econòmics i socials duguin a la comunitat professional a desfer-se’n per avorriment, tot i considerant que totes les nostres propostes són encara perfectament vigents, especialment la que cerca la instauració d’un Col·legi Català propi (que no una simple Delegació clientelar), que compti amb total independència per a desenvolupar una gestió corporativa professionalitzada, participativa i excel·lent.

Geògrafs.cat!

Barcelona, 4 de novembre de 2011

Tweet

El llistat es pot descarregar de la web del Colegio http://www.geografos.org/images/stories/noticias/archivos/Ocupaciones_G.pdf
o, si hi ha qualsevol problema, de la Delegació balear: 
http://illesbalears.geografos.org/ocupacions_geografia.pdf

Ni en el llistat ni en la nota del Colegio s’especifica el mètode pel qual s’ha extret la relació, ni com es relaciona la professió de geògraf amb les diferents sortides professionals que esmenta, especialment amb algunes per a les quals no es requereix cap titulació superior. Hem de suposar que ho fa mitjançant dades que deu disposar del Servicio Público de Empleo al respecte dels demandants d’ocupació per a cadascuna de les ofertes de feina relacionades amb aquelles ocupacions.

Malgrat l’exercici de realisme, esperem que el Colegio no defensi de cap manera que els geògrafs hagin d’ocupar-se en treballs per als quals no es demanda la carrera universitària, la qual cosa significaria, de fet, devaluar la nostra professió i posaria de manifest la inutilitat de la col·legiació. Recordem que per a la col·legiació es requereix un títol superior (fins ara llicenciat) i és als professionals que aquell títol qualifica als que es deu la defensa professional per al seu just nivell laboral, no en cap d’inferior.

Geògrafs.cat!

Tweet

Quan és ben obert el debat sobre l’autogovern de Catalunya, hi ha qui, proclamant-se a la vegada el més exquisit dels nacionalistes, hi interposa tots els dubtes, traves i omissions, fent ulls clucs i girant l’esquena a la necessitat d’arrenglerar-se amb el sentiment nacional de reafirmar la independència i la capacitat de totes les institucions del nostre país; com, d’altra banda, ja han manifestat obertament moviments socials, partits, universitats, entitats, ajuntaments, sindicats, àdhuc empreses, i també darrerament la més insigne acadèmia catalana, l’Institut d’Estudis Catalans, que inclou les seves filials i, entre aquelles, la Societat Catalana de Geografia i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Es tracta, en el fons, de donar resposta a les necessitats dels ciutadans des de la proximitat de la seva pròpia realitat. 

Aquest gener, han estat els Enginyers de Telecomunicacions els que han estrenat el Col·legi català propi, creat per segregació del Colegio espanyol, en un procés que no ha estat mancat de traves per part d’aquell (i que encara n’és bel·ligerant). Amb tot, malgrat les dificultats, ha imperat la ferma voluntat dels col·legiats catalans per tenir la seva pròpia corporació professional, com a una qüestió d’absoluta normalitat, gens extraordinària, que respon a la realitat del país, i que no nega cap llibertat ni autonomia als altres.   La Generalitat de Catalunya, a més, ha acompanyat el procés, i ha emès el Decret de creació atenent la voluntat dels col·legiats catalans i a allò que disposa l’Estatut de Catalunya i la vigent legislació catalana sobre creació i funcionament dels Col·legis Professionals en el seu territori; matèria sobre la qual en té totes les competències. No hi ha absolutament cap requisit administratiu previ que impedeixi a una Delegació Territorial catalana iniciar el procés per adquirir l’estatus legal de Col·legi Professional independent; cap ni un, sense cap matís, que no sigui la voluntat dels seus membres. Qui digui el contrari, ensarrona i menteix. 

Als telecos catalans els hem de felicitar pel pas decidit i per la valentia, que, de ben segur, contribuirà a adaptar la defensa i la promoció de la professió a les necessitats de Catalunya i a la utilitat dels seus col·legiats i col·legiades, i no a vel·leïtats centralistes o als interessos clientelistes de ningú, que molt poc tenen a veure amb les demandes d’una comunitat professional d’aquí i que ha de ser socialment responsable amb el territori i amb els ciutadans a qui serveix, molt especialment en els temps difícils que corren. Un bravo i un endavant!, doncs, per aquests telecos, per la seva ferma voluntat de normalitzar la professió i el país. 

Els geògrafs catalans a què esperem, doncs?… Haurem de pregar, potser, per la il·luminació d’alguna “patum” perquè canviï la situació?… Doncs que aparegui ja la il·luminació del líder, què serà molt benvinguda, què res justifica ara la inexistència de corporacions catalanes pròpies o de l’autogovern o de l’autodeterminació d’aquelles. Tot allò altre són romanços.  Voldríem ser com aquests telecos professionals, els quals, amb cap bri de frivolitat, sinó amb tota la seriositat del món, han volgut i han fet. I ara tenen tot el camí per recórrer sense ningú que els encotilli per desenvolupar la seva professió amb tota la capacitat d’acció i amb tota la responsabilitat ben assumida.   Decret de creació del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions de Catalunya: http://www.telecos.cat/images/noticies/decret_dogc.pdf  

Geografs.cat 

Més info a

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=52031

http://www.ctescat.cat/doc/doc_33255235_1.pdf

http://www.telecos.cat

Tweet

Atenent a demandes
de col.legues (especialment joves llicenciats), hem situat al nostre espai
d’enllaços dos nous apartats d’interès per als geògrafs: una referit a
informació sobre BEQUES, AJUTS I SUBVENCIONS A LA RECERCA I LA FORMACIÓ i un
altre referit a INTRUMENTS PER A L’OCUPACIÓ I LA CREACIÓ DE LA PRÒPIA EMPRESA.

En el de beques hi
podreu trobar un seguit de fonts on cercar convocatòries per al finançament
acadèmic i de recerca.

En el dels
instruments, hem situat elements bàsics de promoció del treball i de
l’autoempresa, com són models de CV, cartes de presentació, estratègies per a
presentar-se en convocatòries de feina, plans d’empresa i fonts d’assessorament
per als emprenedors, així com també els links a apartats importants per a
l’exercici de la professió tals com el Codi Ètic dels geògrafs i les geògrafes
a Catalunya, o els antecedents sobre la figura de la Societat Professional.

Podeu accedir a la
pàgina d’enllaços a través de l’adreça

http://www.geografs.cat/enllacos.htm

o del grup de
misstages de Geògrafs.cat!

http://tech.groups.yahoo.com/groups/geografs-cat

Endavant, que de
la crisi n’hem de fer fum!

GEÒGRAFS.CAT!

Tweet

Atenent a demandes
de col.legues (especialment joves llicenciats), hem situat al nostre espai
d’enllaços dos nous apartats d’interès per als geògrafs: una referit a
informació sobre BEQUES, AJUTS I SUBVENCIONS A LA RECERCA I LA FORMACIÓ i un
altre referit a INTRUMENTS PER A L’OCUPACIÓ I LA CREACIÓ DE LA PRÒPIA EMPRESA.

En el de beques hi
podreu trobar un seguit de fonts on cercar convocatòries per al finançament
acadèmic i de recerca.

En el dels
instruments, hem situat elements bàsics de promoció del treball i de
l’autoempresa, com són models de CV, cartes de presentació, estratègies per a
presentar-se en convocatòries de feina, plans d’empresa i fonts d’assessorament
per als emprenedors, així com també els links a apartats importants per a
l’exercici de la professió tals com el Codi Ètic dels geògrafs i les geògrafes
a Catalunya, o els antecedents sobre la figura de la Societat Professional.

Podeu accedir a la
pàgina d’enllaços a través de l’adreça

http://www.geografs.cat/enllacos.htm

o del grup de
misstages de Geògrafs.cat!

http://tech.groups.yahoo.com/groups/geografs-cat

Endavant, que de
la crisi n’hem de fer fum!

GEÒGRAFS.CAT!

Tweet

Aquest Informe és, pel seu contingut, un document d’excel·lència professional, que critica constructivament el projecte, qüestiona mancances i aporta propostes lògiques; però també ho és pel que representa de reivindicació d’un àmbit professional que als geògrafs ens és propi. Es tracta, doncs, d’un document doblement rellevant per la consistència del què hi diu i per com es diu, i pel que significa professionalment, si tenim molt en compte que la Geografia moderna es desenvolupà a Catalunya principalment a l’entorn del moviment comarcalista (el reconeixement del territori del país i de la identificació dels ciutadans amb els llocs) i de la feina concreta de Pau Vila i el seu equip en la proposta de Divisió Territorial de1932, en comarques i vegueries. Hem de recordar, a més, el prestigi que aquesta matèria atorgà a Vila i als geògrafs catalans, quan defensà la metodologia de les àrees de mercat en el mateix congrés internacional (Amsterdam, 1938) en el qual Walter Christaller presentava la seva Teoria sobre els llocs centrals: ambdós coincidirien, de fet, cadascun des de la seva perspectiva, en l’objectiu fonamental, que era determinar jerarquies entre nuclis i les seves àrees d’influència, sobre les quals s’hi podria assajar una divisió administrativa o una xarxa comercial o de serveis bàsics.

El document del Col·legi ens torna a evocar ara aquest entusiasme metodològic per aplicar-lo a una qüestió d’utilitat en l’administració del país, en la base mateixa de la gestió pública de proximitat, amb una intensitat semblant a aquella amb la que es treballà i se seguí l’InformeRoca (2000), o amb la que es va viure el debat sobre la divisió territorial des del retorn de la democràcia (municipalies incloses), per situar de nou els professionals de la Geografia en el primer pla de l’escena.

El document ha estat, doncs, molt oportú, pel que hem dit, però també perquè ha estat el de l’única Corporació Professional que s’ha posicionat al respecte del projecte de Llei, i a més, ha estat capaç de fer-ho puntualment en un moment tant intempestiu i atrafegat com les festes de Nadal. Ha estat, doncs, un exercici de responsabilitat.

Per a Geògrafs.cat!, aquest és el tipus de treball i d’efectes que ha de cercar el Col·legi català: excel·lència en el contingut, ràpids reflexos i aprofitament efectiu de les oportunitats. Però volem que aquest pes no recaigui només en una sola ploma. Ara cal no malbaratar l’empenta i situar bé aquesta bandera  en l’agenda de la Delegació Catalana,mitjançant l’aprofundiment decidit en aquest debat, cap enfora i cap endins.Cal que els geògrafs catalans, començant pel seu President i Junta, es prodiguin en fer-se visibles als mitjans de comunicació vers aquest tema, afavor o en contra dels diferents arguments; cal que el Col·legi sigui part actora davant del Govern de la Generalitat, dels grups parlamentaris, de les administracions locals i les institucions econòmiques i socials, per aconseguirla millor llei possible, la de més consens, la més sostenible, la més racional (l’Informe apunta indefectiblement cap a aquesta racionalitat); el Col·legi català ha de portar en aquest assumpte la veu cantant, sense perdre-hi cap fil ni cap protagonisme, i tractant d’imposar-hi el millor rigor científic i professional i també tot el sentit en clau de l’interès nacional i de l’èticade la responsabilitat social.

De cares endins reclamem, a més del merescut reconeixement al savoir-faire i perícia de l’autor de l’Informe, la creació d’un Grup de Treball específic sobre l’Organització Territorial, que faci seguiment permanent i actiu del tema, que el faci participatiu, així com d’aquells que hi tinguin relació, com de tots els aspectes referents a l’aplicació, desenvolupamenti efectivitat de la llei, com als ajustos dels límits comarcals i/o municipals, com en la integració i anàlisi de totes les opinions del territori. I també tingui la capacitat de proposar instruments amb l’objectiu de fer pedagogia icomunicar socialment (de propiciar un debat públic i d’un àmplia i sossegada participació), amb tota claredat, a tots nivells, la necessitat i les bondats de la nova organització territorial. Aquest aspecte podria ser una nova ocasió per a una projecció social de la professió, que cal no desaprofitar, especialment quan es disposa de magnífics especialistes.

————————————————-

 El document és accessible a través de l’enllaç (ho hauria de ser en obert!):

http://www.geografs.org/get.php?t=d&cmd=03adb924365a865fdf5af0a4d66de107&n=1 

(si no hi podeu accedir, sol·liciteu-lo a laDelegació Territorial del Col·legi de Geògrafs a Catalunya).

Projecte adoptat pel Govern de la Generalitat de Catalunya:

http://www.geografs.org/docs/AvantprojecteLlei.pdf

Nota de premsa de la Generalitat:

http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.6bc890d43cc749de8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=7d75696a526d6110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7d75696a526d6110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=1f601b9c98f86210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Tweet

Geògrafs.cat! col·lectiu independent de professionals de la Geografia de
Catalunya ens adherim a l’editorial conjunta publicada ahir per diferents
diaris catalans sobre "La dignitat de Catalunya", i ho fem donant
suport a la iniciativa sense cap reserva.

Barcelona, 27 de novembre de 2009

——————————————–

L’EDITORIAL [conjunta]

Text publicat a El
Periódico, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona,
Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa
26/11/2009

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=665224&idseccio_PK=1006

La dignitat de
Catalunya

Després de gairebé
tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han
malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal
Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de
Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan
Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han
aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a
sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la
restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei
fonamental ratificada pels electors.

L’expectació és alta

L’expectació és alta
i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional
ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada
amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana
lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en
democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats
que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo
Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a
modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.
Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del
venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el
Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per
José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les
vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui
lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a
punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un
respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a
si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de
Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de
símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2,
una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de
conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i
les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de
fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part
significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles.
Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la
complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de
la sentència.

No ens confonguem, el
dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una
Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell
article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que
va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la
preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la
sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat
institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no
és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per
tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra
una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat
catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal
decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir,
sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van
protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves
generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa
supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que
relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els
pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història
d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels
principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt
servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a
Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que
preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada
dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura
econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que
impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans
paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu
esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la
internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat
de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes
oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta
sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme
oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica
i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen,
sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una
resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les
circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la
demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no
existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per
la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a
recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es
confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya
actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les
desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada
i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No
desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges,
però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la
identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un
salt qualitatiu en la gestió de les infrastructures són i continuaran sent
reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si
és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta
d’una societat responsable.

Tweet

En
el lloc web http://tech.groups.yahoo.com/group/geografs-cat/links
hi ha disponible un catàleg d’enllaços a internet amb entitats i recursos
d’interès per als geògrafs professionals o per als professionals del territori.

Entre
aquests enllaços s’hi troben les empreses impulsades per geògrafs, on hi
treballen geògrafs o que han donat feina a geògrafs, així com institucions,
entitats, grups de recerca específics, grups d’estudiants, etc. Es tracta
d’adreces web que poden ser d’utilitat per als interessats en conèixer el sector
o per enviar candidatures laborals.

Per
accedir-hi us caldrà subscriure el grup (gratuïtament), que està instal·lat a la
secció tecnològica de YahooGroups.

Es
tracta d’una base de links oberta i participativa. Si hi tens algun enllaç a
afegir, ho pots fer emprant les utilitats que es faciliten en el mateix
grup.

També
s’hi pot accedir a través de la pàg. http://www.geografs.cat/enllacos.htm de
Geògrafs.cat!

Geògrafs.cat!
http://www.geografs.cat

Tweet

És més, perquè no aprofitem d’una vegada la convergència europea per democratitzar la nostra figura professional. Perquè no, com veu diu el company Marc Vila, un geògraf municipal? Perquè no signar POUMs sense traves d’una vegada?

 No crec que estiguem en condicions de renunciar a aquestes oportunitats ja que només s’entén un col.legi dedicat als professionals de la geografia. Sense geògrafs professionals no hi ha col.legi, ni plans d’estudis, ni formació.

Creem geògrafs/es professionals i tindrem la força suficient per defensar-nos.

Tweet

LA PARTICIPACIÓ FA L’ORGANITZACIÓ

Grups de treball, responsabilitat i
co-responsabilitat

Recentment la Delegació Territorial del Col.legi de
Geògrafs a Catalunya ha publicat la versió digital de la Guia per a la Redacció
de la Memòria Social que preveu la Llei d’Urbanisme de Catalunya per a la
redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal (a l’objecte específic de
contenir la definició dels objectius de producció de l’habitatge protegit i, si
s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible, així com les reserves de sòl
per habitatge). Es tracta d’un manual concís però útil que ha estat el resultat
de la feina d’un Grup de Treball específic constitituit en el sí del Col.legi,
i que començà a funcionar l’estiu de 2007. Hem de felicitar el Grup de Treball (i
molt especialment la seva coordinadora) per pel seu resultat i també a tot el
col.lectiu de geògrafs catalans per disposar d’aquesta eina.

Feines d’equip com aquesta posen de manifest les
bondats de la corporació professional a Catalunya de proveir els col.legiats
d’eines pràctiques per al desenvolupament de les diferents facetes de la vida
professional i a la vegada de fer participar els experts en tasques en benefici
de tota la comunitat professional. Per a nosatres és, doncs, essencial activar aquesta
dinàmica treball en equip a base de la constitució dels Grups de Treball que es
proposin (ja per la Junta, ja per iniciativa dels col.legiats), ja no tan sols
per a donar resposta a necessitats col.lectives, sinó també perquè aquest tipus
d’activitats donen vida al Col.legi com a organització i promouen el debat i el
contrast, que és de tots els col.legiats i feta pels col.legiats. La
participació fa l’organització, o el què és el mateix, la participació dels
col.legiats fa el Col.legi, genera utilitat i al cap i a la fi el fa efectiu, i
sobretot genera pertinença a base de formar part dels processos. Reclamem,
doncs, una necessària actitud proactiva que indiscutiblement ajudi a avançar i
a fer col.legi.

Al Grup de treball que es dedicà a la Memòria
Social hi hem d’afegir també els que treballaren el Codi Étic de l’exercici
professional i la Guia dels Honoraris Professionals, que representaren exemples
de treball en comú i també d’aprenentatge col.lectiu, positivíssim per a
l’organització.

Malgrat això, tots aquests grups van ser constituïts
durant el 2007 (el darrer a la tardor d’aquell any), sense que des d’aleshores
s’hagi atès cap més iniciativa en aquest sentit, ni tampoc s’hagi incentivat . És
per això que constatant-se que hi ha inquietuds professionals per diferents
temes, que fins i tot en l’anunciat (encara no publicat) pla d’acció que s’ha
tractat en les darreres reunions de la Junta, han aparegut temes que podrien
ser motiu de creació de Grups de Treball, Geògrafs.cat! a través del vocal que
té a la Junta, suggerí en la reunió d’abril que es promogui la constitució de
Grups de Treball en aquells temes i en d’altres que sorgeixin, de forma que es
dongui joc en el treball habitual del Col.legi als col.legiats interessats en
participar, i que no s’enfoqui la feina col.legial en uns pocs o s’organitzi
tan sols delegant la feina en determinades persones.

És per això, per tal com entenem la forma de fer
Col.legi català com una resposta col.lectiva participativa sense reserves, que
us exhortem a presentar davant de la Junta aquelles propostes d’accions que es
podrien tractar en equip de professionals, a l’objecte d’incrementar el  coneixement i les accions de la corporació,
en tant que, com de la solidaritat professional a la que s’apel.la en el Codi
Ètic, és un deure moral compartir i contrastar els coneixements i les experiències
a l’objecte de constituir un bé social, territorial i ambiental, als efectes
del progrés científic i de la metodologia aplicada a la professió. Els Grups de
Treball i, en general, totes les formes de socialització redunden en la millora
contínua de la professió i, per tant, ha de considerar-se imprescindible el seu
impuls i promoció, no només pels càrrecs, sinó per part de tots els col.legiats
que en són co-responsables actius en el dia a dia de la professió.

Tweet